Terrari neix davant el descobriment de la poesia d’Alberto Caeiro, heterònim de Fernando Pessoa. L’obra poètica proposa una filosofia de vida que ens va captivar tan a l’Oriol Texidor com a mi. Així que els dos ens vam posar a pensar un espectacle que tingués com a punt de partida els seus versos, i on féssim coincidir diferents formes artístiques articulades in situ; pintura, música, teatre i fotografia acompanyaven la poesia de Caeiro.
Durant l’el·laboració del projecte crearem molts espais de debat artístic i no menys filosòfic, que oferien mil i una possibilitats de presentació diferents. Potser, una de les conclusions que en vaig treure fou evidenciar una certa ingenuïtat al voler utilitzar masses elements i recursos. Potser una millor optimització d’aquests hagués donat resultats més satisfactoris.
Aquest projecte li tinc un afecte molt especial, ja que es tracta del primer treball que faig, no només com a intèrpret, sinó també com a autor i ideòleg.
Fitxa tècnica
Vocal femenina: NÚRIA PIFERRER
Vocal masculí: CARLES GARCIA
Piano: RAMÓN MASCARELL
Acordió: CLAIRE GUIU
Flauta travessera: MARTA MORAGUES
Teclat sintetitzador: RAMÓN MASCARELL
Baix elèctric: CLIMENT LANASPA
Bateria: SERGI CLAVÉ
Pintor: ORIOL TEIXIDOR
Actor: ANDREU RIFÉ
Fotografia: EMILI MANRIQUE I ORIOL TEIXIDOR
Música: ANDREU RIFÉ
Posada en escena: EMILI MANRIQUE I ANDREU RIFE
Il·luminació i so: CARLES RIGUAL
Idea original: ANDREU RIFÉ I ORIOL TEIXIDOR
L’espectacle es va presentar a l’Obrador de la Sala Beckett el desembre del 2004.