L’autor ofereix amb la seva banda el projecte més pop fins el dia d’avui. Aquest album és una clara fotografia de l’estat d’ànim que travessa l’artista al llarg dels anys 2010 i 2011. Cançons sobre l’amor, la soledat, l’evidència del tancament d’un passat per donar pas a un futur renovat.
Notes personals
Feia un any que em corria la idea de fer aquest tercer àlbum. Les ganes apretaven. Ganes de fer un projecte clarament pop, que a l’escenari hi hagués bateria, baix, teclats i guitarres elèctriques. De fet, del que tenia més ganes era de fer un espectacle amb gent escoltant, dreta, i que de tant en tant se’ls vessés el ‘cubata’ per anar al son del ritme de la música.
També tenia moltes ganes de parlar una mica de mi sense massa embolcall. No tant centrar-me en la meva biografia en sí, sinó del que sento i penso sobre algunes coses que m’inquieten, amb la finalitat que la gent s’identifiqui i els modifiqui d’alguna manera.
Coses com les anades i vingudes en la vida, de com dir adéu a certes pors, lligams i hàbits passats, per donar pas a un present renovat. Coses com la soledat i la convivència, l’amor i el desamor. D’això tracten les cançons de ‘Ping pong’.
Dossier Andreu Rifé Ping Pong
Vídeos
Fotografies
Fitxa tècnica
Música, lletra i idea original ANDREU RIFÉ
Arranjaments i producció musical RAÚL JUAN
Enregistrament i Mescla TOMÀS ROBISCO (Bucbonera Records)
Mastering PAU ROMERO (BeatGarden)
Músics:
Veu ANDREU RIFÉ
Guitarres i programacions RAÚL JUAN
Piano i teclats DANI PRAT
Baix i cors CARLOS RIVERO
Bateria ROGER PI
Disseny gràfic ANDREA CARDINALI
Fotografia SERGI MORO
Agraïments Eòlia, (Escola Superior d’Art Dramàtic), Estudis Polart, Medusa Alegre, Aurora Anton, Toni Baiges, Xavier Cucurell, Albert Espinosa, Carles Garcia, Berta Gratacòs, Claire Guiu, David Juan, Arantza López, Maurici Lucena, Emili Manrique, Dani Sierra, Assumpció Oró, Carles Rigual i Bernat Rifé.
Produït a Caldes de Montbui, i distribuït a Barcelona el juny de l’any 2012.